Una Europa per als joves: taula rodona

Comencem la taula rodona amb la pregunta a l’aire ¿què pot fer per mi la UE? i és que aparentment la premisa de que necessitem una Unió d’Estats que sigui garant de pau i seguretat no la contemplem, molt segurament perquè ens ha vingut donada- comenta en Jaume Ríos-.
La Laia Castellana comenta que tampoc sabem ben bé què és el que volem; el debat sobre si el que busquem és una europa més social o més econòmica està encara obert així com tampoc sabem si ho volem de forma conjunta o per separat… surt un altre cop el debat sobre una Europa a dues bandes i la efectivitat que pot suposar no anar tots a un mateix ritme i la situació a la que hem arribat ha sigut fruit d’un seguit d’actuacions.
L’Anna Gumbau aprofita per ressaltar que segurament el que hi ha és un problema identitari i llença una altra pregunta a l’aire; ¿ens estem movent més enllà dels Estats?.
Per part seva i trencant amb les intervencions anteriors, en Víctor López esmenta el que fa molts anys John J. Kennedy  resumia amb la frase de “My fellow Americans, ask not what your country can do for you, ask what you can do for your country” i és que per en Víctor, més enllà de la qüestió de què podem seguir esperant de la Unió el debat està en fer que la ciutadania es mobilitzi per arribar a un estadi més òptim.

El debat està servit.

Víctor López, Anna Gambau, Laia Castellana i Jaume Ríos

D’entre les intervencions del públic, destaquen els que es fan dir joves tot i pertànyer al  FATEC (Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya) que destaquen el tema de les pensions i voler saber qui, quan i com es pagaran i qui en seran els beneficiaris. Igualment destaca la intervenció de l’Antonio Reyes, un noi equatorià que explica que en una classe universitària a Barcelona plena, quan van preguntar qui es sentia europeu ell va ser l’únic que va aixecar el braç i que la seva intervenció es basa en la pregunta de com es pot fer notar una persona jove en una societat com la actual, que es troba envellida.

Com es pot veure hi ha dues generacions amb dues preocupacions que es retroalimenten les unes amb les altres; els més joves tenen por de no destacar davant d’una societat que envelleix i on la falta de natalitat anuncia que d’aquí uns anys la mitjana d’edat pujarà preocupantment i hi haurà menys població activa; l’altra banda es veu amoïnada per no veure els fruits d’una vida treballant recompensats pel mateix problema.

Pel que fa a que el Parlament hagi votat en contra de les llistes transnacionals, l’Anna Gamus ho té clar; hem perdut una oportunitat molt bona pel que fa al desenvolupament de la idea d’identitat europea i la europeització de les esferes públiques nacionals i és que el problema- afegeix- és que el debat paneuropeu se segueix fent en clau nacional; en comptes de fer política en clau europea es fa tot de forma introspectiva i el que necessitem són menys murs. Pel que fa a les raons de que el Parlament hagi votat en contra, l’Anna comenta que hi ha parts a les que no els fa especial gràcia ser parella de ball amb unes altres.

En Víctor també comenta que el sentiment europeista es sent sobretot fora d’Europa ja que dins de les fronteres Europees el sentiment de pertinença no trascendeix perquè ho veiem com quelcom normal això d’anar a treballar fora del nostre país o viatjar sense haver d’anar amb passaport.

l’Eurodiputat Francesc Gambús en l’acte de conclusions

Finalment es fa una crida a la Comissió per poder avançar: menys fronteres en la pràctica, que el Parlament proposi i controli i no només es dediqui a legislar, un president amb iniciativa… i és que hem de assentar les bases pel canvi a Europa, s’ha de donar més pes als ciutadans.

Pel que fa a l’eurodiputat Francesc Gambús, tanca la sessió recordant els esforços que fan les institucions per a que hi hagi transparència en tot el que fan i que potser el problema no és la manca de transparència sinó que a la gent li pot semblar una cosa molt complicada d’entendre. Així mateix confessa que ell va votar a favor de les llistes transnacionals i anima als ciutadans a, des d’aquí, demanar als polítics una política exterior de debò, una política on els afers europeus hi tinguin més cabuda.

Post a comment