“Però les dones ¿per què fan vaga?”

El 8 de març arriba amb moltes ganes i grans expectatives; es fa notar al transport públic, els carrers estan plens de gom a gom i hi ha un color que predomina; el violeta.

Tot i la publicitat que s’ha fet de la vaga encara hi ha gent que es pregunta per què se celebra i què es el que reivindiquen les dones, que no és més que la evidència de que un sector de la població no s’ha assabentat encara dels micro-masclismes que arrosseguen dia a dia a les seves companyes.

I és que aprofitant que el dia 8 de març és el dia internacional de la dona, Comissions obreres havia convocat vaga general de dues hores de durada per centrar-nos en les desigualtats que pateix la dona en l’àmbit laboral, com podrien ser la bretxa salarial o l’assetjament laboral, però per suposat no podíem oblidar que avui és el dia de la dona, de les dones; un dia per reivindicar el que hem aconseguit i el que ens queda, un dia on poder cridar que estem fartes, que la situació que es viu és insoportable, que és hora d’un canvi.

Entre els molts lemes que hem pogut escoltar durant la jornada d’avui destaquen NO NOS MIRES, ÚNETE”, “VISCA, VISCA, VISCA LA LLUITA FEMINISTA” o “ELS CARRERS SERÀN SEMPRE FEMINISTES a més d’utilitzar cançons populars com “¿a quién le importa?” de la mundialment coneguda cantant Alaska. Però encara hi ha gent que es pregunta quins són els motius de que tantes dones hagin sortit al carrer i és que una part de la població no veu el seu sou rebaixat, no ha d’aguantar preguntes com “¿tens pensat tenir fills?” així com tampoc sent la pressió d’haver de triar entre la seva feina o formar una família així com suportar comentaris de tota mena pel fet d’haver-se entès que tenim dret a jutjar el físic de les dones, tant si fan de models com si fan d’actrius, com si fan de presentadores.

I és que no és cap secret que encara hi ha feines que són “més adients” per un sexe que per l’altre o que la representació i la seguretat no és la mateixa, que uns són més professionals que altres i que “no s’hi pot fer res perquè és genètic”. Encara escoltem de boques de progenitors que els nens són millors en matemàtiques i les nenes en llengües, i després de viure amb el pes de que per venir condicionat/ada per un gènere, amb aquesta motxilla que ens acompanya des de la infantesa, ens preguntem per què no hi ha més dones físiques o enginyeres i per què no hi ha més homes que es dediquin a l’ensenyament o a les anomenades “carreres de lletres”. També són significatius casos com el de “la manada” i altres casos que han portat a les dones a cridar “NO ES NO, LO OTRO ES VIOLACIÓN” així com a demanar condicions de treball més dignes arrel de casos com el de les hostesses de Formula 1.

 

No hi ha cap mena de dubte de que avui s’ha viscut una jornada intensa plena d’indignació però sobretot de sororitat, i és que les dones empoderades empoderen a altres dones i tant se val si has nascut amb penis o amb vagina; les dones totes són combatives.

Post a comment