“Guerra o Utopia” debats a Barcelona

El darrer dilluns dia tretze de febrer 2017 es va dur a terme la segona de les xerrades que pertanyen a la sèrie Vella Europa, Noves Utopies, titulada “Guerra o utopia” de la mà de Srecko Horvat, filòsof i activista polític croata.

El debat es va centrar en l’esdeveniment de nous successos i en com afrontar-los, des de la perspectiva social.
El que més va cridar l’atenció als espectadors i a mi personalment, va ser la qualificació del panorama actual dins de dos grups, ambdós empleant la paraula “fetitxisme”;

  • Per una banda, el fetitxisme de la comoditat; es basa en la normalització de situacions que no són o no ens haurien de semblar normals. La falta de sensibilització per alguns temes, el costumisme, restar importància a assumptes que sí la tenen.
    N’és exemple la situació amb els emigrants siris i com en alguns països, s’ha fet del tot normal i la premsa no ha fet gens d’eco, del fet de que trobant-se a temperatures de sota zero a les fronteres de Sarajevo o d’altres sense que ningú els assisteixi. Ningú es preocupa. Ningú es mou.
  • Per una altra banda, tenim el fetitxisme catastròfic; es basa en la hipòtesis d’un “futur Armagedon” en paraules del senyor Horvat. N’és exemple l’ascens al poder del nou president dels Estats Units, Donald Trump, i l’amenaça de futurs mals que fan que hagi hagut un percentatge d’estatunidencs preocupant que hagi sol·licitat informació sobre la vida i com mudar-se a Nova Zelanda. La sensació generalitzada de que, amb una trucada, el senyor Trump pot desencadenar una guerra amb la Xina o amb Rússia.

De forma anecdòtica, comentava que les persones més adinerades de Sillicon Valley comentaven com sobreviurien ells a una catàstrofe o que ells mateixos estaven adquirint illes o parcel·les per garantir la seva protecció.
Aquest és el punt clau de la xerrada de Srecko Horvat, i és que estem invertint en illes o en viatges a Mart en comptes de solucionar els problemes, tenint a l’abast els medis per posar-hi remei però sense que els emprem.
I és que no hi ha democràcia sense dos, deia el senyor Horvat,

“A Espanya no hi haurà democràcia si no n’hi ha a Alemanya, a Alemanya no hi haurà democràcia si no hi ha a Grècia, a Europa no hi haurà democràcia si no n’hi ha als Estats Units”.

 

És per això que s’ha de fer des del més baix nivell, des de l’individu fins l’àmbit internacional.
Horvat mencionava els serveis de Uber o Airbnb a Espanya i com aquests serveis s’estaven trobant amb problemes per implantar-se ja que la gent estava anant en contra degut a que perjudicaria a aquells que es dediquen al sector del transport o la hostaleria, respectivament, fent esmena de que aquesta pressió que han fet els ciutadans des d’avall ha acabat aconseguint una protecció del govern i que aquests serveis no s’implantin i es reconeguin de forma legal.
Deixar de banda aquesta violència sistèmica, analitzar el problema i trobar-hi una solució, un model correcte de coordinació política.

I per acabar i com a última reflexió, ien paraules del senyor Horvat, “there is no social revolution without taking love”. Reinventar l’amor, ja que totes les revolucions tenen relació amb l’amor, traslladat al llenguatge habitual com a “passió”, i és aquesta passió que fa que aquells que t’escolten creguin en que allò en que creus és possible.

Post a comment