Els Estats Membres davant de les reformes de la Unió

El darrer 17 de setembre de 2018 va tenir lloc la taula rodona “els estats membres davant de les reformes de la Unió”, esdeveniment organitzat per Fundació Friedrich-Ebert-Stiftung i Fundació Rafael Campalans.

A la taula rodona, hi havia el president del CIDOB, Antoni Segura, juntament amb el nou director, Pol Morillas, així com la directora de la Fundació Rafael Campalans, Esther Niubó, i el President de la Fundación Alternativas, Pere Portabella.

Es va començar contextualitzant la situació en la que ens trobàvem i com havia actuat la UE durant els últims anys. Entre altres crítiques es va parlar de que potser durant els últims anys s’havia anat “arrossegant” una mica, un arrossegament que potser acabaria amb les eleccions del proper any.

El nacionalisme, la reforma de les eleccions i les llistes transnacionals formaven part dels temes pendents a resoldre, així com el Brexit.

Més endavant, parlaven a la taula rodona la Maria Pallarès (Coordinadora de programes a Friedrich Ebert Stiftung Madrid) i Diego López Garrido, entre altres, que presentaven la idea darrere el informe del que fa el CIDOB des de fa 7 anys, i es que es duplica un informe sobre el Estat de la Unió Europea i és aquesta la causa del seminari; l’objectiu és crear interès en la política, donar una perspectiva i sobretot aquest informe s’enfoca a la perspectiva dels Estats Membres. El que enfoca són tendències de la UE, aquestes forces centrifugues i anti-europees on els Estats Membres juguen un gran paper i per altra banda, la necessitat de tenir una visió d’Europa, un nou acord sobre la visió d’Europa (que rau en els Estats Membres) també es relacionava amb el discurs de Juncker i el que criticaven era la falta de visió a llarg-termini de la Unió Europea.

Com a conclusions, encara queda pendent una reforma de l’Euro i de la economia en general ja que en els darrers anys i després de la crisis, el gran tema de la desigualtat ha crescut moltíssim i és que hauríem de pensar en les polítiques que existeixen i reformar-les. A més a més, van sortir altres temes com la seguretat, que amb la migració, sembla obrir pas a una política de seguretat comú a Europa.

Es va parlar, també, del discurs de Juncker i la idea de “sobirania europea” i què és el que volia dir exactament.

Finalment, la Mercedes Guinea Llorente, professora a la UCM i coautora de l’informe, va explicar-ne la part que tractava del Brexit i com funcionaria un acord de retirada, que es el camí o escenari desitjable o que amb un acord encara es poden posar vinculacions i acords per part de ambdues parts, no seria una ruptura com a tal amb el Regne Unit.

Per altra banda, l’escenari menys favorable seria un Brexit catastròfic, sense contracte, on queda la qüestió d’Irlanda del Nord per resoldre i la qüestió de les fronteres, com per exemple Gibraltar, on es podria arribar a prolongar la sortida del Regne Unit.

Com a crítica final, la Unió Europea s’ha d’implicar en temes socials, la crítica més severa que pot rebre la Unió Europea es que està paralitzada i sembla no avançar… però aquesta situació podria canviar després de les eleccions.

Llegiu aquí l’informe complet: 

http://www.fundacionalternativas.org/public/storage/publicaciones_archivos/f4e20e6bc9e2ffd79bb40daccd47a49c.pdf

 

 

Post a comment